La ciutat medieval

Gràcies a les millores de l'agricultura i a l'augment de la població, entre els segles XII i XIV es va iniciar a Europa un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana.

Les ciutats es van convertir en uns centres de producció artesana i d'intercanvi de productes; per això la burgesia(una nova classe social) es va convertit en la classe social més pròspera formada per comerciants, artesans i banquers. I tenia el govern de les ciutats.

Els monarques van aprofitar el creixement de la burgesia per a augmentar i consolidar el poder sobre la noblesa feudal.

Les ciutats van créixer, es van protegir amb muralles, es van omplir de palaus, s'hi van edificar esglésies i la catedral, mercats, etc. Un estil artístic nou, el gòtic, (a partir del segle XII) va permetre construir edificis més alts i molt esvelts.

A partir de mitjan segle XIV i durant bona part del XV a Europa es va produir una crisi econòmica i social que va afectar tant en el camp com a la ciutat.

La societat feudal

La societat presentava unes grans desigualtats. Estava dividida en estaments, uns grups socials dels quals es formava part per naixement i durant tota la vida.

• D'una banda, hi havia els privilegiats. Els privilegiats no pagaven impostos i tenien drets. Eren un sector petit de la població i tenien la major part de les terres. Dins d'aquestos s'hi distinguien dos estaments:
  

1. La noblesa, que es dedicava a la defensa militar i a la guerra.


2. El clero, capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.
   

• De l'altra banda hi havia l'estament dels no privilegiats.Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Havien de pagar impostos, estaven sotmesos i no tenien cap mena de dret. Es diferenciaven en:
  

1. Llauradors o camperols: que eren la inmensa majoria de la població i es dedicaven a treballar al camp.


2. Artesans, que eren un sector molt petit, es dedicava a treballar els materials i vivia a les ciutats.

La piràmide social:

El naixement de l'Europa Feudal i els orígens del feudalisme

El naixement de l'Europa feudal:

A finals de segle VIII Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de els terres de l'Europa occidental.
Es va proclamar emperador l'any 800 i va organitzar el territori dividint-lo en comtats (governats per comtes). I per a defensarles frontes dels atacs dels normands (o víkings), musulmans i hongaresos, va crear les marques, que disposaven d'un exèrcit podérós dirigit per un marqués.

Els orígens del feudalisme:

Com que el poder dels monarques era molt dèbil. Per a poder governar i mantenir unit el regne, els reis van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals anomenat vassallatge.

El vassallatge s'establia mitjanaçant la cerimònia de l'homenatge, en què el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (territori) perquè el governara i en visquera. Aquest va ser l'origen del feudalisme.

Molts comtes, càrrecs eclesiàstics es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia (pera tota la vida). I el càrrec es transmetia per hèrencia. Aquesta noblesa repartia entre nobles menys importants (cavallers, guerrers), una part dels feus perquè hi visqueren, les governaren i mantingueren un petit exèrcit.

Amb el temps, el senyors feudals es van anar convertint en l'única autoritat i es van fer pràcticament independents. Els agricultors, atemorits, davant de la insegurat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en busca de la protecció que necessitaven.

Cerimònia de vassallatge per la qual el monarca lliura un feu a un senyor.

La mesquita

Les mesquites són, com les sinagogues jueves o les esglésies cristianes. Són lloc de culte, d'ensenyament i reunió dels creients.
Els musulmans s'hi retuneixen, normalment els divendres, per resar sota la direcció de l'iman,
L'estructura de la mesquita és característica i molt simple: una gran pati obert, una sala d'oaracion i un minaret.

Parts de la mesquita:

Minaret: Torre per cridar a l'oració (la persona que crida a l'oració s'anomena almessí)
Font: S'hi fan les ablucions per purificar-se.
Portes d'entrada.
Sala d'oracions: Es divideix en diverses naus, aguantades per columnes que miren a la quibla.
Mihrab: Capella petita situada a la quibla.
Quibla: Mur orientat cap a la Meca.
Mimbar: Trona per dirigir l'oració ( la persona que la dirigeix l'oració són els imans)
Pòrtic amb arcades.

Mahoma

Va ser el profeta de l'islam. Va nàixer cap a l'any 570 i ben aviat es va quedar orfe. Va ser educat pel seu oncle i treballava conduint caravanes.
Quan va tindre vint-i-cinc anys va entrar al servei d'una viuda rica amb la qual es va casar i va tenir tres fills i quatre filles. Era un home molt religiós i tenia el costum de retirar-se a meditar a la cova d'Hira (situada als afores de la Meca).
Segons la tradició, un dia l'arcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta d'Al·là ( Déu en àrab) i havia de predicar una nova religió basada en la submissió a la voluntat divina : l'islam.
Mahoma va explicar als habitansts de la Meca el que Al·là li havia transmés i els va demanar que abandonaren les antigues creences. Però el seu missatge no va ser ben acceptat i va ser perseguit per les seues idees.
Mahoma va abandonar la Meca i es va refugiar a la ciutat de Medina l'any 622:és l'anomenada hègira , data que marca l'inici de l'era musulmana (és a dir, l'any de la fugida marca l'any 0 al calendari musulmà).

El profeta d'Al·là va aconseguir convertir els habittants de Medina a la nova religió, i amb la seua ajuda va atacar la Meca el 630 i va destruir els ídols antics.

Quan es va morir (any 632) Mahoma havia dominat tota l'Aràbia i la majoria d'Àrabs ja eren musulmans.

L'Alhambra i l'art islàmic

L'Alhambra, és un palau situat a la ciutat de Granada, va ser construïda durant el segle XIV i XV. És el palau més ben conservat de tot el món àrab medieval i el conjunt més bonic i complet de l'arquitectura granadina.
Està situada en l'interior de l'alcassaba (castell ) de Granada hi la dinastia nassarita, va fixar a aquest palau la seua residència.
Fa poc de temps aquest palau va intentar ser una de les set meravelles del món, però no va poder ser, no obstant, és un dels monuments més significatius i representatius del nostre país.
Les parts de l'Alhambra són: l'entrada, el pati dels Arrayans, el pati dels Lleons, la Sala dels Abenserraigs (on estava el tron), els banys reials, la sala de les Dues Germanes, la sala dels Reis, el jardí de Lindajara, el Palau del Partal, la sala d'Ambaixadors, la sala de Mexuar i el pati de Machuca.

Sobre l'art islàmc podem destacar que:

• L'edifici més representatiu és la mesquita.
• Hi havia una norma per als musulmans que no permetia representar imatges sagrades ( Al·là, Mahoma...)
• Per això es van dedicar especialment a l'arquitectura i a les arts decoratives. En l'arquitectura predominen les construccions de rajola i l'utiliztació d'arcs i cúpules. Com utilitzaven materials pobres van comportar una decoració profusa. I en quant a les arts decoratives, destaca la ceràmica i les miniatures.
• A Espanya, hi moltes restes de la cultura àrab, com: la mesquita de Còrdova, l'Aljafería de Saragossa, el palau de l'Alhambra, la Giralda i la Torre de Oro de Sevilla.

L'islam

L'islam és una religió monoteista. El seu Déu únic és Alà i el seu profeta és Mahoma. Es caracteritza per un llibre sagrat anomenat l'Alcorà on es conten les veritats que Alà va revelar a Mahoma.
Va nàixer a l'Aràbia ( en concret a les ciutats de Medina i la Meca), va aconseguir una gran expansió i va conquistar la Península Ibèrica, on es va crear l'Al-Andalus.
Aquest va tenir diversos períodes: l'emirat dependent de Damasc, l'emirat independent, el califat de Còrdova, els regnes de taifes i el regne taifa o nassarita de Granada. I van desenvolupar el regadiu, l'artesania i el comer
Aquesta religio, va desenvolupar una civilitazacio florent, amb ciencia, arquitectura i arts decoratives. I es van construir mesquites i palaus.

Dades importans de l'islamisme.

622 -Hegira.

711-Batalla de Guadalete.

732-Derrota dels musulmans a Poitiers.

750-Abbasides derroten als omeies.

756-786- Abd al-Rhaman es emir independent.

929-Califa independent

1008-1031-Divisio en taifes (25 o mes)

Segle XIII - Regne taifa de Granada.

1492-Conquista de Granada pels Reis Catolics.