La ciutat medieval

Gràcies a les millores de l'agricultura i a l'augment de la població, entre els segles XII i XIV es va iniciar a Europa un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana.

Les ciutats es van convertir en uns centres de producció artesana i d'intercanvi de productes; per això la burgesia(una nova classe social) es va convertit en la classe social més pròspera formada per comerciants, artesans i banquers. I tenia el govern de les ciutats.

Els monarques van aprofitar el creixement de la burgesia per a augmentar i consolidar el poder sobre la noblesa feudal.

Les ciutats van créixer, es van protegir amb muralles, es van omplir de palaus, s'hi van edificar esglésies i la catedral, mercats, etc. Un estil artístic nou, el gòtic, (a partir del segle XII) va permetre construir edificis més alts i molt esvelts.

A partir de mitjan segle XIV i durant bona part del XV a Europa es va produir una crisi econòmica i social que va afectar tant en el camp com a la ciutat.

La societat feudal

La societat presentava unes grans desigualtats. Estava dividida en estaments, uns grups socials dels quals es formava part per naixement i durant tota la vida.

• D'una banda, hi havia els privilegiats. Els privilegiats no pagaven impostos i tenien drets. Eren un sector petit de la població i tenien la major part de les terres. Dins d'aquestos s'hi distinguien dos estaments:
  

1. La noblesa, que es dedicava a la defensa militar i a la guerra.


2. El clero, capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.
   

• De l'altra banda hi havia l'estament dels no privilegiats.Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Havien de pagar impostos, estaven sotmesos i no tenien cap mena de dret. Es diferenciaven en:
  

1. Llauradors o camperols: que eren la inmensa majoria de la població i es dedicaven a treballar al camp.


2. Artesans, que eren un sector molt petit, es dedicava a treballar els materials i vivia a les ciutats.

La piràmide social:

El naixement de l'Europa Feudal i els orígens del feudalisme

El naixement de l'Europa feudal:

A finals de segle VIII Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de els terres de l'Europa occidental.
Es va proclamar emperador l'any 800 i va organitzar el territori dividint-lo en comtats (governats per comtes). I per a defensarles frontes dels atacs dels normands (o víkings), musulmans i hongaresos, va crear les marques, que disposaven d'un exèrcit podérós dirigit per un marqués.

Els orígens del feudalisme:

Com que el poder dels monarques era molt dèbil. Per a poder governar i mantenir unit el regne, els reis van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals anomenat vassallatge.

El vassallatge s'establia mitjanaçant la cerimònia de l'homenatge, en què el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (territori) perquè el governara i en visquera. Aquest va ser l'origen del feudalisme.

Molts comtes, càrrecs eclesiàstics es van convertir en senyors feudals de manera vitalícia (pera tota la vida). I el càrrec es transmetia per hèrencia. Aquesta noblesa repartia entre nobles menys importants (cavallers, guerrers), una part dels feus perquè hi visqueren, les governaren i mantingueren un petit exèrcit.

Amb el temps, el senyors feudals es van anar convertint en l'única autoritat i es van fer pràcticament independents. Els agricultors, atemorits, davant de la insegurat i mancats de la protecció del rei, acudien als senyors feudals en busca de la protecció que necessitaven.

Cerimònia de vassallatge per la qual el monarca lliura un feu a un senyor.