LA POBLACIÓ: 12. TAXA DE MORTALITAT

Abans una taxa de mortalitat elevada indicava una mortalitat infantil alta, una alimentació insuficient i una atenció mèdica escassa.

Hui, las països rics tenen unes taxes més de mortalitat a causa del nombre elevat de població vella.

LA POBLACIÓ:11. TAXES DE NATALITAT I DE FECUNDITAT

Per mantenir estable la població d'un país cal que que una generació siga rellevada per la següent amb el mateix nombre de persones.

Per aconseguir aquest reemplaçament generacional, cal una mitjana de 2'1 fills per dona.

L'any 2005 el nomvre mitjà de fills per dona era de 1'35 fills.

LA POBLACIÓ: 10. L'ESPERANÇA DE VIDA

Si naixen pocs xiquets i augmenta el nombre de persones grans, la població entra en un procés d'envelliment. Aquest fet planteja dos problemes:

• Cal crear serveis necessaris per atendre els vells, con hospitals, centres d'atenció...
• Assegurar que les persones jubilades pugen rebre pensions dignes.

LA POBLACIÓ: 9. EL MODEL DE TRANCISIÓ DEMOGÀFICA

• Fins al començament del segle XX, la població es va caracteritzar per una taxa de natalitat i de mortalitatalta, és a dir, hi havia molts naixements, però també moltes defuncions. (creixement vegetatiu baix)
• Al segle XX la mortalitat va començar a baixar de manera contínua, però amb alguna crisi com l'epidèmia de la grip del 1918 i a Guerra Civil (1936-1939) .La natalitat també va dismimuïr, però més lentament. La diferència entre la natalitat i la mortalitatva donar lloc a un creixement vegetatiu molt elevat.
• A partir del segle 1995 la taxa de natalitat va baixar d'una manera espectacular, ja que la mort de Franco va donar lloc a l'entrada a un govern democràitc, que aprovà l'ús de mètodes anticonceptuis. Allò va donar lloc a un creixement vegetatiu quasi nul. Així, i amb les dones incorporades al treball va començar l'envelliment de la població.
• Hui a Espanya hi ha més de 47 milions d'habitants, d'on 5 milions són estrangers. Però, aquestos immigrants fan que la taxa de fecunditat siga elevada.

LA POBLACIÓ: 8. LES MIGRACIONS HUI

En un món globalitztat hi ha un tipus d'emigració format per persones qualificades: treballadors, investigadors, esportistes... Aquestes persones, literalment son emigrants, però es parla de mobilitat de població.

No obstant això, els fluxos migratoris principals els provoca la falta de faena, i procediexen de:

• Territoris molt poblats del sud-est asiàtic. Els habitants migren cap a països desenvolupats com Japó o Austràlia.
• Emigració procedent d'àfrica. Busquen rutes per arribar a Europa.
• Procedentdel països de l'est d'Europa. Emigren als països de l'oest i el sud europeu.
• América del Sud. Emigren cap a Europa i Amèrica del Nord.

LA POBLACIÓ: 7.CONÈIXER LA DINÁMICA DE POBLACIÓ

• El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions.
• La taxa de natalitat relaciona el nombre de naixements amb la població d'un territori i s'expressa en tant per mil.
• La taxa de fecunditat relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil.
• La taxa de mortalitat indica el nombre de defuncions en relació amb el total de població i s'expressa en tant per mil.
• Les migracions són els desplaçaments de persones que canvien de lloc de residència. Aquests moviments es fan en dos direccions: Emigració (eixida) i Inmigració (arribada).
• La diferència entre el nombre d'immigrants i el nombre d'emigrants ens dóna el saldo migratori.

LA POBLACIÓ: 6. LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS POBRES

La característica principal de la dinàmica de població en els païss pobres és la taxa de natalitat elevada. Aquestes són les causes:

• La població és jove i estan en edat de tenir fills.
• L'augment de la població implica la necessiat de més aliments, hospitals, escoles, treballs i habitatges.
• Els fills presenten una riquesa per a la família: son una assegurança per a la bellesa, una ajuda al camp i un ingrés econòmic.

LA POBLACIÓ: 5.LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS RICS

La característica principal de la dinàmica de població en els països rics és el pocés d'envelliement. Aquestes són les causes:

• La disminució de la taxa de natalitat provocada pel descens de la fecunditat. Les raons entre altres són el desig de mantindre un bon nivell de vida, i el de tenir una ocupació estable.
• Una esperança de vida més alta, perquè una alimentació més adequada i el millorament de l'aenció mèdica han disminuït la mortalitat.

LA POBLACIÓ: 4. DESACCELERACIÓ DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Hui, la desacceleració de la natalitat i de la situació catastròfica en que es troba una part de l'Àfrica sub-sahariana, on les guerres i algunes malalties, com la sida baixen actualment la població. A més, la taxa de fecundiatat també ha disminuït. La diferència entre els països pobres i els rics, cada volta es fa més notable.

LA POBLACIÓ: 3. L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

L'evolució de la població mundial es caracteritza per un creixement lent fins a mitjans del segle XVII i per una acceleració durant el segle XX. Aquesta evolució és diferent segons els països del món, a causa dels diversos nivells de desenvolupament social, econòmic i cultural.

LA POBLACIÓ: 2.LA DENSITAT DE POBLACIÓ

La densitat de població expressa el nombre d'habitants que té un territori per cada quilòmetre quadrat, suposant que la població estiguera repartida uniformement sobre el territori.

POBLACIÓ (habitants)

_____________________ = DENSITAT DE POBLACIÓ (h/km2)

SUPERFÍCIE DEL LLOC (km2)

LA POBLACIÓ:1.LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

A l'any 2008, a la Terra érem 6750 milions d'habitants. No obstant això, la població està repartdia de manera molt desigual sobre el territori.

Els factors principal que condicionen la distribució de la població són:

• Factors físics: Els climes temperats, zones amb poca altutud, l'existència de sòls fèrtils, de recursos minerals i d'aigua afavoreixen el poblament. Les temperatures extremes, l'aridesa, l'humitat excesica i els terrenys amb altitud, dificulten el poblament.

• Factors històrics: La concentració de la població en les valls i els deltes dels rius és una herència del passat. La poca població a Àfrica, té com a causa el tràfic d'esclaus.

• Factors econòmics: La població es concentra en els llocs on abunden els recursos: terres productives, aigua i minerasl abundants, activitats Industrials...

La Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels cents Anys va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar França i Anglaterra durant més de cent anys (en concret 116 anys), però no van estar tots els dies d'aquestos 116 anys lluitants, sinò que va estar detinguda per llargs períodes (en concret dos)
Va començar al 1337 i va acabar al 1453.

Les causes de la guerra són moltes i varidades pel que per comprendre-les una mica més, hem de fer una mica s'història sobre els llinatjes i dinasties.
Després de la mort del Rei de França Luis X i al no deixar un hereu directe (és a dir, fills) ho suceeixen els seus germans, primer Felip V i després Carles IV. Quan mor aquest últim, queden dos candidats per accedir al tron.

D'una banda Felip de Valois, nebot de Felip el Bell, per línia paterna i Eduardo III, Rei d'Anglaterra i al seu torn també nét de Felip el Bell per línia materna. En aquest moment es va argumentar la famosa llei sálica per la qual les dones no transmetien dret al tron, per la qual cosa Felip de Valois és coronat com a nou Rei en 1328 amb el títol de Felip VI.

Aquí apareix la primera causa del començament de la guerra que és, com heu d'imaginar, el descontentament d'escontentament d'Eduaro III d'Anglaterra doncs creia tenir el dret d'assumir el tron i així unificar ambdues corones en únicament un monarca.

Però a això lo hem d'agregar tres factors més que van ser realment decisius perquè esclatés la guerra entre ambdós països, els quals procedirem a enumerar:

1. La disputa per Flandes ja que si bé pretanyia a França, estava íntimament lligada a Anglaterra per llaços econòmics ja que necessitava de les seves llanes per a la seva indústria tèxtil.
2. Les intencions de Fleip VI (nou Rei de França) a apoderar-se de la Guiena.
3. L'ajuda que França li estava prestant a Escòsia en la seva lluita contra Anglaterra, alguna cosa que causva molt malestar a Anglaterra.

D'aquesta conjunció de factors es desenvoluparà la famosa Guerra dels Cents Anys entre ambdues potències en un conflicte amb moltes característiques.

Finalment van guanyar els francesos al 1453 quan estava com a rei Carles VII, a la batalla de Castillon.

La Fira de Tots Sants

La fira de Tots Sants de Concentaina fou creada per el 1346 pel privilegi real de Pere III al comte de Concentaina Roger de Llúria. Es la segona fira amb més antiguitat de l'estat espanyol.

Actualment se celebra durant la semana de Tots Sants (1 de novembre) i atreu cada any a més de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m2 (metres quadrats).

Des d'aleshores la Fira gaudeix de nombrosos favors, un d'ells, la condició de franquícia, que assegura la mercaderia dels compradors i venedors durant el viatge d'anada a la Fira, el de tornada i durant la Fira.

Encara que el lloc original on se celebrava la Fira de Tots Sants era la plaça de la Vila, en el segle XV es traslladà a una antiga plaça prop de l'actual plaça del Pla. Aquesta nova situació es va mantenir fins al segle XVII.

Poc a poc, aquesta fira ha anat canviant, però sempre amb un ambient medieval.